Celebració de la Diada Nacional de Catalunya al Bruc

Avui, Diada Nacional de Catalunya, al Bruc hem viscut una jornada reivindicativa i festiva amb la lectura del Manifest de la Diada per part de l'alcaldessa Bàrbara Ortuño amb la presència dels regidors i regidores municipals.
L'Hereu i la Pubilla del Bruc ens han presentat l'obra fotogràfica participativa de la Festa Major, una composició feta amb 210 fotos de veïns i veïnes del Bruc. 

Per finalitzar l'acte, hem gaudit de l'actuació en directe del grup Jazz Strangers.

MANIFEST DE LA DIADA DEL BRUC 2020
Benvinguts i benvingudes a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Benvinguts regidors i regidores
Hereu, Pubilla, moltes gràcies per acompanyar-nos.

2020 serà, de ben segur, una diada diferent. Emmarcada en un context complex i a les portes d’un nou curs escolar, ens trobem altre cop avui, dia 11 de setembre, per recordar i reivindicar la història de Catalunya.

Avui estem aquí perquè fa 306 anys, les tropes de Felip V dirigides pel Duc de Berwick, van entrar a Barcelona, després d'un setge sense treva a la ciutat que va durar més d'un any.

La matinada de l'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van llançar un assalt general a la ciutat. 

Aquell dia, transcorregudes unes hores de la batalla en defensa dels baluards de les muralles de la ciutat comtal, la infanteria borbònica va començar a penetrar dins de la ciutat de Barcelona. L'assalt es prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers.

El front es va estabilitzar cap a les dues del migdia, fet que va permetre iniciar l'anàlisi de la situació. En aquell moment, les cròniques històriques diuen que Antoni de Villarroel, el cap militar de les tropes catalanes, va proposar dues sortides alternatives: iniciar un doble atac per a la recuperació dels baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulació.

Finalment, la majoria dels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, va decidir iniciar les negociacions amb l'exèrcit borbònic per exigir capitulacions.
Les capitulacions, pactades amb Felip V, no es van respectar. Amb la victòria del borbó del 1714, es va imposar una censura fèrria i la premsa, sense llibertat, pràcticament va deixar d'existir. 

Dos anys més tard, el 1716 es van publicar els Decrets de Nova Planta de Catalunya i Mallorca, fet que va posar fi jurídicament a la independència política de la Corona d'Aragó, va prohibir l'ús del català a les administracions. Amb la publicació dels Decrets de Nova Planta d'aquell any, es va establir un sistema institucional uniforme a tots els dominis hispànics,.es creà l'estat espanyol, amb capital a Madrid, a l'estil del model d'estat absolutista i centralista francès.

Després de 300 anys, la situació actual en què ens trobem a Catalunya és de presó, exili i persecució i repressió de tot allò que representa l’independentisme de Catalunya, tot allò que representa aquesta ideologia política. Aquesta situació posa de relleu que, després de 300 anys,  el centralisme i, el què encara és més significatiu, la voluntat d'exercir-lo que té l'Estat Espanyol continua igual de vigent. 

La repressió d'un posicionament ideològic no és propi d'un estat democràtic. Un estat democràtic ha de respectar i protegir la diversitat d’opinió i la llibertat política. I, en cap cas, hauríem d'acceptar la normalització de la repressió política actual.
En una situació de retallada de drets i llibertats en molts àmbits de la nostra societat, avui encarem una nova Diada amb aquesta diversitat reivindicativa: la històrica, la present i la de futur. I ho fem amb responsabilitat, individual i col·lectiva, davant la situació actual.

Per un moment, mirem enrere i recordem les Diades dels darrers anys, en què, al Bruc, hem fet les arrossades populars i en què molts veïns i veïnes del Bruc hem participat en els actes organitzats a escala nacional per les entitats socials que representen l'independentisme:
    • la Diada del 2019, on estàvem pendents de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics;
    • la del 2018, on es demanava la llibertat dels presos polítics
    • 2017, marcada per la celebració del referèndum del'1 d'octubre
    • 2016, una diada descentralitzada al territori
    • 2015, la multitudinària jornada de la via lliure 
    • 2014, quan vam commemorar els 300 anys de la caiguda de Barcelona
    • 2013, amb la cadena humana que va travessar el país
    • fins arribar a la del 2012, la primera Diada massiva on es demana al govern que comencés a treballar per la República catalana
    • i de totes aquelles diades anteriors en què recordaven que el 1714 Barcelona va ser derrotada per un rei borbònic

Aquesta crisi ha fet que, aquest any, moltes coses s'hagin hagut de repensar, que moltes coses s'hagin hagut de canviar, que moltes altres s'hagin hagut d'adaptar. Aquest any hem tancat equipaments i parcs del poble, han tancat comerços, han tancat empreses, hem vist els carrers buits, hem cancel·lat la Festa del Timbaler.

Aquest any, però, hem volgut celebrar la nostra Festa Major amb uns actes que han tingut més de simbolisme que de festa, perquè la veritable festa és quan tots sortim al carrer a celebrar-la com a poble.

Durant la crisi hem vist que és molt important poder prendre decisions a nivell local, des dels pobles, dels ajuntaments, hem vist com la proximitat del centre de decisió ens fa més àgils i més efectius, sobretot quan tenim el coneixement de la realitat propera i sabem com funcionen les nostres institucions i administracions.

Hem vist com és de central i important, pel benestar de tothom, la despesa pública en sanitat, en educació, en investigació. Hem vist com és d'important la xarxa de productors i comerços locals, com són d'importants les nostres empreses i la seva capacitat d'innovació. 

També hem vist les conseqüències de la manca d'inversió en polítiques adreçades a les persones, principalment, i no és excusa, quan no es poden destinar els recursos que ens corresponen com a catalans, els recursos que generem a Catalunya. 

Hem vist com l'Estat Espanyol, que ha malbarat milions d’euros públics en infraestructures injustificades i innecessàries, que ha incrementat la seva despesa militar els darrers anys mentre desatenia els serveis públics com la sanitat i l'educació i que no ha dubtat en pagar dispositius policials per reprimir a persones que volien votar i manifestar-se, ara ens demanava a tots els ajuntaments, la gestió dels estalvis. No és coherent que, qui es gasti els estalvis del món local, sigui l’administració que ha augmentat més la despesa, la que més ha malbaratat.

Ara ens toca pensar i encarar el futur.

Tot i el número de casos positius del poble, ens hem d'alegrar perquè en els darrers 15 dies, només hi ha hagut cinc ingressos per coronavirus a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, el nostre hospital de referència, i que només hi ha hagut 14 ingressos, a l'hospital de la nostra capital de comarca, Igualada. 

Ens hem d'alegrar perquè en el darrers 15 dies, no hi ha hagut cap mort per coronavirus a les residències de la Catalunya Central i hi hagut dos morts pel virus en tota la població de la mateixa zona.

Hem arribat fins aquí gràcies a l'esforç col·lectiu, estem aquí gràcies a tots i totes. El pitjor, potser, ja ha passat. Ara el que ens toca com a poble és ser prudents, però també podem triar de no viure la incertesa dels propers mesos amb por.

De moment, tenim motius per estar contents. 

Dilluns comença un nou curs a on els infants es tornaran a retrobar amb els companys a l'aula i a on podran tornar a gaudir de la presència dels i les mestres. Comencem un curs que ha d'ajudar a recuperar la normalitat de la vida dels nostres infants, els infants que aquest estiu han començat a recuperar els seus espais i les seves relacions al poble.

Si mirem més enllà de l'escola, també veiem els reptes, molt exigents, que ens portarà la crisi social i econòmica que deriva de la situació sanitària. Des d'aquí, des del Bruc, aquesta ha de ser la nostra principal prioritat. Unim forces com a poble, treballem plegats, recuperem energia i mirem el futur amb un objectiu comú: el del nostre país lliure i sobirà. El de la República Catalana. 

Fem-ho possible!

Que tingueu una bona Diada 2020 i visca Catalunya lliure!

Al Bruc, 11 de setembre de 2020