Els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.
Els municipis són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i són també canals immediats de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis i col·lectius.
Els ajuntaments han de servir amb objectivitat els interessos públics que li estan encomanats i han d'actuar d'acord amb els principis d'eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb ple sotmetiment a la Llei i al Dret. Correspon als tribunals de justícia controlar la legalitat de les disposicions, els acords i els actes de les entitats locals.
L'autonomia dels ajuntaments està garantida constitucionalment a través de la legislació estatal i de la comunitat autònoma, reguladora dels diferents sectors de l'acció pública. Per al compliment de les seves finalitats, els ajuntaments tindran plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o transmetre tota classe de béns, celebrar contractes, establir i explotar obres i serveis públics, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercitar les accions previstes en les lleis.
Les competències pròpies dels ens locals són les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
Els governs locals tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: