Pont de la Parròquia
Selecciona l'idioma per escoltar l'audioguia:
 Català |
 Castellano |
 English |
El Bruc de Baix i el Bruc de la Parròquia estan separats pel torrent de l'Illa. Aquest fet va suposar durant molts anys un mal de cap per als habitants de les dues zones.
Els dies de pluja intensa era impossible creuar el torrent; en els enterraments era complicat el transport del difunt i durant l'hivern es complicava l'assistència a la missa per part dels habitants del Bruc del Mig i de Baix. Per als habitants del Bruc era urgent facilitar el trànsit de mercaderies i persones i connectar els municipis de Collbató, els Hostalets de Pierola i el Bruc.
Gràcies a una subvenció per fer camins veïnals i ponts impulsada pel Ministeri de Foment, l'Ajuntament del Bruc hi va poder optar. La Mancomunitat de Catalunya va promoure la construcció d'un pont que va ser projectat per l'enginyer Eduardo Peña.
L'obra fou impulsada per Josep Casas Chocomeli, quan era alcalde del Bruc. En el moment de la seva construcció era l'obra de fàbrica amb una llum més ampla que s'havia mai fet a Catalunya.
Les obres es van dur a terme entre 1917 i 1924. Durant aquest període va haver-hi retards, alguns d'ells provocats pel fred hivern o la rescissió del contracte al primer constructor. El pont consta de tres arcades, de 20 metres la central i de 6 metres les laterals, recolzades sobre pilars. Es va construir amb pedra i maó vist i per abaratir costos es va utilitzar material de la zona.
Un fet curiós va ser el nom escollit per al pont. L'Ajuntament va sol·licitar a l'enginyer Eduardo Peña el nom President Prat de la Riba, però va ser rebutjat. El 1923 començava la dictadura de Primo de Rivera i el nom proposat es va considerar inadequat pel seu tarannà catalanista. Actualment, amb el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el Bruc ha pogut rebatejar el pont i anomenar-lo com els seus impulsors van voler. El Pont del Torrent de l'Illa o Pont de la Parròquia és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
