Les tovalloletes humides estan creant un monstre

Les tovalloletes higièniques i altres productes similars d'un sol ús (bastonets, cotonets, apòsits femenins, etc.) que s'aboquen al vàter, juntament amb els greixos, olis i altres substàncies que arriben als sistemes de sanejament generen una massa compacta que es coneix amb el nom de fatberg, que provoca un impacte negatiu directe en diversos àmbits:

• Als pobles i ciutats (obtura les canonades i baixants dels edificis)
• A les depuradores (sobrecost econòmic perquè les malmet)
• Al medi ambient (impacte sobre l'ecosistema marí, bàsicament)
• Als pressupostos públics (sobrecost per a la seva gestió i eliminació)

Llençar les tovalloletes humides pel vàter, els bastonets per a les orelles i els cotonets, entre d'altres residus d'higiene personal, comporta uns sobrecostos en els sistemes de sanejament quantificats entre 500 i 1.000 milions d'euros segons EurEau, la federació europea que aglutina diverses associacions nacionals dels serveis d'aigua. Aquests residus provoquen embussos en els baixants dels immobles i en altres canonades, degut al seu lent procés de degradació. Aquestes, també espatllen els motors de les bombes de bombeig. 

L'impacte i els efectes de les tovalloletes 
La principal i primerenca alerta sobre l'impacte de les tovalloletes va tenir lloc al 2013, quan es va informar d'una enorme bola de greix de 15 tones que va col·lapsar la xarxa de clavegueram de Londres. Van ser necessàries tres setmanes per resoldre la incidència.

Darrerament a València, s'han destinat més de 8 milions d'euros en retirar prop de 5.000 tones de tovalloletes que obstruïen gairebé dos quilòmetres d'un col·lector.

A Múrcia, fa un any, un tap de 350 quilos de tovalloletes va provocar el desbordament d'un col·lector de la xarxa de clavegueram de la ciutat.

A l'entorn de Barcelona, en un any, les depuradores de l'àrea metropolitana de Barcelona, que gestiona l'AMB, recullen 4.400 tones de residus sòlids, la major part dels quals són tovalloletes humides, segons dades de finals de 2017. Aquesta xifra suposa llençar pel vàter més d'un quilo i mig de residus sòlids per persona i any. 

Segons l'estudi realitzat, al Bruc també ens trobem amb aquest problema tant en el nucli com a Montserrat Parc, les zones més afectades per les deficiències de clavegueram són les del carrer Santa Maria del Bruc, i a Montserrat Parc els carrers Martorell i el carrer Celrà cantonada amb Manresa, la zona Esportiva i la piscina municipal.